En 2014, un xiquet estava jugant prop d’un arbre buit en la seua petita vila a Guinea. De sobte es va posar malalt, li va pujar la febre i va començar a vomitar. Als dos dies va morir.

L’arbre on jugava estava infestat de rates penades de la fruita, una espècie autòctona de l’oest d’Àfrica. Aquests animals nocturns solen viure en el més profund de boscos i sabanes, ja que busquen llocs foscos i humits on dormir durant el dia.

No obstant això, aquestes rates penades estaven lluny del seu hàbitat natural. Diverses empreses estrangeres estaven realitzant explotacions mineres i forestals en la selva de Guinea. La regió estava subjecta a una desforestació extrema: aquestes empreses estrangeres havien destruït un 80% de l’hàbitat natural de les rates penades.
Aquest és el motiu pel qual aquella colònia de rates penades s’havia assentat lluny de la seua selva natal, en una vila propera al que abans era bosc. En entrar en contacte amb un xiquet, l’ebola, un virus que naturalment porten les rates penades, va contagiar a un humà per primera vegada des de 1976. El resultat va ser el brot de l’ebola, una crisi sanitària que es va allargar fins a 2016, i que es va cobrar la vida de més de 11,000 persones.

L’ebola, com el 60% de les malalties infeccioses conegudes incloent l’VIH i el COVID-19, és resultat d’una zoonosi. En altres paraules, és un virus d’origen animal que en infectar a una persona s’ha convertit en una nova malaltia.

Els reservoris i els animals salvatges

Alguns animals, com les rates penades, són reservoris de virus. És a dir, són animals on els virus poden viure i sobreviure llargs períodes de temps. Aquests virus solen ser innocus per a rates penades i no els provoquen cap malaltia, però poden ser molt perillosos si es transmeten a una persona.

Una zoonosi és una qüestió de probabilitat. Perquè un virus puga saltar a una persona, l’animal que el transporta ha de tindre contacte directe amb humans. Pot ser un caçador que ven un animal silvestre en un mercat, un xiquet jugant prop d’un arbre o una picada de mosquit.

Com més a prop estiguin els humans d’aquests animals silvestres, més possibilitats haurà de que interactuen i que un virus pugui saltar i infectar als humans. L’única cosa que separa aquesta fauna silvestre, potencialment infecciosa, de nosaltres és la biodiversitat de la naturalesa. És a dir, els boscos i selves que són les llars de ratapinyades i altres espècies han de ser el més extensos i variats possibles, perquè quanta més vida alberguin i en un major espai, més lluny quedaran aquests virus de nosaltres, els humans.

Protegir la naturalesa com a defensa per a zoonosis

Les zoonosis com l’ebola o la COVID-19 són un resultat inesperat de la desforestació. Una de les zones del planeta més afectada per la desforestació són els tròpics. Els boscos tropicals d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud, malgrat ocupar només el 7% de la terra, acullen a més de la meitat de les espècies del planeta, i amb elles, molts virus que desconeixem. La pandèmia de la COVID-19, sorgida a Àsia, va anar possiblement una conseqüència de l’accelerada desforestació del continent.

Des de 1990, l’acció humana ha destruït més de 80 milions d’hectàrees de bosc. La majoria d’aqueixa terra l’hem convertida en explotacions agrícoles com a macro granges i monocultius de soja i oli de palma. També s’ha aprofitat per a construir carreteres i ciutats, acostant grups de persones a les llars d’animals silvestres i augmentant el risc d’una nova zoonosi.

A l’inici de la pandèmia de la COVID-19, el cap de Medi Ambient de l’ONU Inger Anderson va dir que “la naturalesa ens està enviant un missatge amb la pandèmia del coronavirus”. Malgrat conéixer la relació entre la destrucció de les selves i l’aparició de noves malalties, la desforestació ha augmentat en 2020. En un any, hem perdut 42,000 km² de selva tropical, la mateixa superfície que ocupen els Països Baixos.

Si volem evitar noves malalties i pandèmies, com la COVID-19, és millor (i més barat) previndre que curar. Si sabem que protegir els nostres boscos i la seua biodiversitat redueix el risc de noves pandèmies, per què no comencem a protegir la naturalesa i la biodiversitat que viu en ella? Què serà més millor a llarg termini, preservar el medi ambient i renunciar al creixement desmesurat o esperar que la pròxima pandèmia siga més fàcil de frenar?

Guia per al capítol Zoonosi de Green Generation

Hem elaborat aquesta xicoteta guia complementària per a facilitar i animar a mares, pares i educadors a parlar sobre zoonosis i la importància de preservar la naturalesa i la seua biodiversitat amb xiquets i xiquetes. Aquest xicotet apartat complementa el segon capítol de Green Generation, Zoonosi, exclusiu pels nostres membres de Patreon. Recorda que pots vore gratis el nostre primer capítol, la Crisi Climàtica, a aquest blog.

Com explicar què és una zoonosi als més menuts?

Una bona manera per a introduir aquesta conversa és partir del que ja coneixen, com la pandèmia de la COVID-19 que expliquem en el capítol.

Dades i reflexions sobre zoonosis

• “Algunes malalties són infeccioses, això vol dir que passen d’unes persones a unes altres.” Quan badalla algú davant de tu, veritat que t’entren moltes ganes de badallar? Algunes malalties són infeccioses i poden passar d’una persona a una altra com un badall. Els animals silvestres poden tindre malalties que ens poden infectar, per això el millor és estar el més allunyats d’ells. I en cas de pandèmies, com la que hem viscut amb la COVID-19, és necessari netejar-nos les mans i portar sempre la màscara.
• Quan destruïm la naturalesa, destruïm també la barrera que ens separa dels animals infectats”. Enguany tots ens hem posat màscares per a protegir-nos de la COVID-19. La naturalesa funciona com la nostra màscara: tindre un bosc sa lluny de les nostres ciutats ens protegeix com una barrera de les malalties que puguen tindre altres animals. Ací us deixem un reportatge del Scientific American que explica com parar la desforestació ens ajuda a previndre pandèmies.

Tres activitats per fer en família i protegir la naturalesa

1. • Per què no vos convertiu tots en biòlegs per un dia? Una de les millors maneres d’apreciar la biodiversitat és observant-la. La pròxima vegada que aneu a la muntanya o fer una excursió en la naturalesa, porteu-vos una llibreta i apunteu quants arbres, plantes, animals i insectes veieu. Podeu comptar els individus i també les espècies. Si voleu, podeu fer-los una foto i buscar a casa quina espècie és. Ací teniu una plantilla per als vostres estudis científics. Al final del blog, vos deixem una app que vos pot ajudar a identificar les plantes i arbres que vos trobeu.
2. Plantar plantes natives per a ajudar a la biodiversitat local. Sabies que gràcies a les abelles i altres pol·linitzadors podem menjar maduixes, taronges i molts altres aliments? No obstant això, cada vegada hi ha menys abelles perquè el seu hàbitat, les flors silvestres, estan desapareixent pel nostre ús de la terra. Les plantes que naturalment creixen en la teua àrea poden ajudar a donar suport als ecosistemes locals, atraient a abelles i altres pol·linitzadors, per què no t’animes a aprofitar el teu balcó o jardí? Si esteu als EUA, podeu trobar les millors plantes natives per a atraure a les abelles i papallones en aquesta web. Si no tens espai per a plantar cap flor, una alternativa és participar en alguna reforestació en la teua zona. .
3. Visita en família al vostre mercat local. Una altra manera de protegir la biodiversitat local és fent costat als productors xicotets i sostenibles de la teua zona. Anar d’excursió al vostre mercat local o sostenible pot ajudar els xiquets a entendre quina classe de cultius són els que tradicionalment es cultiven prop de casa i quins són de temporada. També podeu aprofitar per a parlar de la petjada de carboni i com consumir els aliments que creixen prop de casa ajuda a reduir les nostres emissions i protegir el planeta, com vos explica ací The Independent.

Recursos que vos recomanem

Plantnet: una app disponible en IOS i Android que et permet identificar les espècies de plantes que et trobes. Simplement fes una foto, selecciona si és una flor, arbre, fulla o fruit i prompte podràs identificar la seua espècie.
Fernando Valladares. Biòleg del CSIC i professor universitari, Valladares és expert en ecologia i la crisi climàtica. Publica regularment articles i publicacions molt interessants que detallen les últimes investigacions científiques en crisi climàtica. Recentment (al juny de 2021) ha estat guardonat amb el prestigiós premi científic Rei Jaume I per la seua tasca en la protecció del medi ambient.  Podeu seguir-lo en la seua pàgina web i en les seues xarxes socials, baix el nom La Salud de la Humanidad.